Aquest octubre, els carrers, les places i les masades de Santa Bàrbara, a la plana del Montsià, acolliran la cinquena edició del festival Rihihiu – Arts vives a les Masades. Es tracta d’un projecte impulsat per les programadores culturals Anna Zaera i Zoraida Roselló que explora el patrimoni local des d’una mirada contemporània, crítica i de gènere. Així, del 17 al 19 d’octubre s’han programat activitats vinculades a la memòria col·lectiva, la música, la dansa i la gastronomia que convidaran a mirar i a sentir, a participar i a compartir.
Divendres 17 a la tarda, el Col·lectiu Terres de l’Ebre amb Palestina donarà el tret de sortida al programa i prendrà el protagonisme a la plaça Cases Vallès amb un manifest per denunciar el genocidi que viu el poble palestí. Just després es presentarà ‘Record de Santa Bàrbara’, un espectacle de cocreació escènica que posarà en relleu el vigor i la complicitat de les ballades de jotes d’abans. En aquesta proposta de la ballarina Sònia Gómez i el Grup de Ball Jota Planera, els passos antics es fondran amb la dansa contemporània. “Aquesta creació comunitària és un dispositiu escènic que les darreres edicions ha esdevingut troncal en la programació de Rihihiu. A través d’accions performatives i coreogràfiques dirigides per professionals, treballem amb col·lectius del poble, en aquest cas el grup de jota, en una de les accions més esperades pel públic”, comenta Zoraida Roselló.
La jornada de dissabte 18 posarà èmfasi en la memòria culinària de Santa Bàrbara. Llibres de receptes i estris domèstics transformen el Molí de Foguet en un altar de records, on la paraula, la imatge, la fotografia i les converses improvisades es combinaran amb la voluntat d’acabar creant un fanzín col·lectiu (11.30 h). Al voltant dels fogons, la cuinera i divulgadora Vanesa Bustos s’aliarà amb les dones del poble per cuinar receptes tradicionals —recapte, farinetes, sardines en escabetx, pa en vi i sucre i paracotes—, recordar els sabors de la infància i a explorar els límits entre el que és creatiu i el que és reproductiu. “Enguany ens agradarà compartir llibres de receptes antics, sabers personals i familiars vinculats a la cuina. Activar records a través del sentit del gust ens sembla un acte col.lectiu molt revelador”, explica Anna Zaera.
El programa continuarà amb l’artista Mario Cortizo i la presentació de la seva instal·lació sonora Só un solo, un laboratori on electrodomèstics antics i sons quotidians es converteixen en música (12.00 h). A les 14.30 s’ha programat un dinar de germanor (10 € amb reserva prèvia) amb l’acompanyament musical del col·lectiu amb DJ John Deere. L’àpat acabarà amb un cafè musical amb Glòria Ribera i Carme ‘La Seca’. A la tarda (18.30 h), el públic podrà gaudir del duet Oliviäs, un projecte creatiu que fusiona la música tradicional i sonoritats innovadores.
A la nit (22.00 h) les activitats continuaran al carrer Comerç. Mazzorra, artista mexicana resident a Barcelona hi presentarà una performance protagonitzada pel seu alter ego, la Maricona Sudaca, un cabaret provocador que qüestiona la societat i la inclusió. El programa seguirà amb Uranio Enriquesido (23.00 h), amb una festa electrònica que celebrarà l’experimentació, la dissidència i la ruralitat.
Diumenge 19, el matí començarà amb Ramat Simfònic, una invocació al sentit gregari i l’instint animal dins l’ésser humà que han ideat Quim Girón i Moon Ribas. Després, el Concert Amorante, un espectacle l’etnomusicòleg i multiinstrumentista basc d’Iban Urizar, tancarà el Rihihiu 2025 amb un viatge sonor que combina instruments ancestrals i tecnologia, improvisació i memòria.
Transformar la cultura, transformar el territori
El festival Rihihiu pren el nom del crit amb què, antigament, els pagesos i les pageses de la plana del Montsià es comunicaven entre finques agrícoles. Amb aquesta premissa com a excusa, el festival proposa una mirada feminista i queer sobre la cultura popular, i aposta per combinar l’art contemporani amb la festa, la provocació i la creativitat compartida. I més enllà de l’exhibició artística, Rihihiu fomenta la implicació del teixit associatiu del territori a través de residències i projectes comunitaris. Aquest projecte forma part d’un moviment cultural que, durant la darrera dècada, ha construït una xarxa de propostes contemporànies a les Terres de l’Ebre i ha reforçat la col·laboració entre professionals per establit una indústria cultural sòlida fora dels grans centres urbans del nostre país.
